Quan la Mesa Sectorial de Sanitat va aprovar el decret que eximia (amb caràcter general) el personal sanitari de presentar el requisit de català, sabien les organitzacions sindicals i l’Administració que allò que estaven negociant era contrari a dret?

En tot cas, ara que els tribunals han sentenciat que el Decret que eximia del requisit de català és contrari a dret perquè vulnera la Llei 4/2016, de 6 d'abril, de capacitació lingüística, és hora de fer propostes per fer compatible el dret dels pacients de ser atesos en qualsevol de les dues llengües oficials amb la cobertura de tots els llocs de feina de l’Ib-salut.

Per això, l’STEI Intersindical fa una proposta. El Servei de Salut pot copiar el sistema que funciona perfectament a Educació per a les cobertures temporals, i (en cada convocatòria) publicar una llista de persones excloses per no haver acreditat el requisit. Quan s'exhaureixi la llista d'admesos, l'Ib-salut podria contractar la gent que no té el títol. Quan aquestes persones acreditin el certificat, passarien a la llista d'admesos. Entenem que seria una bona manera de compaginar el dret de la ciutadania a ser atesa en qualsevol de les dues llengües oficials amb l'obligació de cobrir tots els llocs de feina.

D’altra banda, actualment, molta de gent que no pot acreditar el requisit de català fa feina al Servei de Salut. No són els responsables d'aquesta situació: l'Administració els ha contractat i no els ha demanat que l'acreditin. Per garantir que podran continuar a les borses, és urgent un pla de formació en temps de feina.

En aquest pla s'hi han d'abocar tots els recursos necessaris. Tothom (de qualsevol horari, qualsevol torn) ha de poder accedir a formació per a preparar els certificats oficials. Si fa falta, s'ha d'habilitar a la Llei de pressuposts 2022 una partida específica per a substitucions temporals de la gent que és a classe.

FULL INFORMATIU DE L'STEI INTERSINDICAL ADREÇAT
A TOTS ELS HOSPITALS I CENTRES DE SALUT DE LES BALEARS

A les administracions de les Illes Balears hi fan feina com a interines en frau de llei més de 15.000 persones, que acumulen anys de feina sense que els llocs que ocupen hagin sortit mai a oferta pública d'ocupació.
La responsabilitat és de les lleis de pressuposts de l'estat, que any rere any han posat restriccions a les ofertes públiques, i han condemnat milers de persones a la precarietat.
El Projecte de llei que es tramita ara a les Corts Generals pot posar punt a tot això. L'STEI Intersindical demana que aquesta llei desplegui el que preveuen els articles 61.6 i 61.7 de l'Estatut bàsic de l'empleat públic, i es convoqui un concurs de mèrits per fer possible que aquestes persones estabilitzin els seus llocs de feina.
Per reivindicar això, l'STEI Intersindical (amb el suport de la Confederació Intersindical) convoca VAGA el 28 d'octubre durant tota la jornada a totes les administracions públiques.

L’STEI Intersindical (amb el suport de la Confederació Intersindical) convoca per a demà 28 d’octubre una vaga a totes les administracions públiques durant tota la jornada per la consolidació del personal interí de les administracions. A les administracions de les Illes Balears hi fan feina com a interines en frau de llei més de 15.000 persones, que acumulen anys de feina sense que (en moltes ocasions) els llocs que ocupen hagin sortit mai a oferta pública d'ocupació. La responsabilitat és de les administracions que han fet contractes i nomenaments en frau de llei, però també de les lleis de pressuposts de l'Estat, que any rere any han posat restriccions a les ofertes públiques, i han condemnat milers de persones a la precarietat. El projecte de llei que es tramita ara a les Corts Generals i que substituirà el Reial decret llei conegut com a Icetazo pot posar punt a tot això. El sindicat propi de les Illes Balears demana que aquesta llei desplegui el sistema de concurs de mèrits previst als articles 61.6 i 61.7 de l’EBEP.

Ara és el moment de fer pressió perquè es resolgui per la via política una situació d’abús de temporalitat que els tribunals europeus han denunciat.

En atenció a aquesta problemàtica, l’STEI Intersindical demana que, de moment s’aturin totes les ofertes públiques d’ocupació de totes les administracions. El proper divendres demanarà a la Mesa Sectorial d’Educació que no s’aprovin les ofertes d’ocupació per als anys 2022, 2023 i 2024: que no es convoquin oposicions mentre el projecte de llei d’interinitats no determini una solució a l’abús de temporalitat. De la mateixa manera, abans de l’estiu va demanar això mateix al Consell de Mallorca i l’IMAS.

En la sessió d’avui de la Mesa d’Empleats Públics de les Illes Balears, l’Administració ha anunciat que l’any 2022 aplicarà l’increment del sou del personal empleat públic i de l’ensenyament concertat de les Balears del 2 % que previsiblement marcaran els Pressuposts generals de l’Estat. Tot i això, el Govern ha anunciat que aquest 2 % s’aplicarà damunt les quantitats actuals. Cal recordar que el personal empleat públic i de l’ensenyament concertat de l’Administració autonòmica de les Illes Balears és l’únic de tot Espanya que no ha rebut la totalitat dels increments establerts per les lleis de pressuposts de l’estat dels anys 2020 i 2021.

El quadre següent reflecteix numèricament la realitat econòmica d’una persona que fa feina a l’Administració autonòmica balear que cobrava 1000 euros 2019 (amb un pes del 50% de les retribucions complementàries), en comparació a la de qualsevol persona que fa feina a qualsevol altra administració d’Espanya (administració de l’estat, consells insulars, ajuntaments...). Com es pot comprovar, el Govern de les Illes Balears vol mantenir el seu personal a la cua de les retribucions.

L’STEI Intersindical ha estat l’única organització sindical que ha votat contra aquesta mesura. El sindicat propi de les Illes no pot donar passada al fet que el Govern d’aquesta terra demostri aquesta falta de respecte cap al seu personal. El Govern no ha acceptat ni corregir la minoració de les retribucions complementàries que va servir de mangarrufa per a deixar d’aplicar la Llei de pressuposts de l’estat del 2020. L’STEI Intersindical interposarà una demanda contra aquesta minoració.